Envelliment i força muscular

Castellano

La vida humana s’ha distribuït en diferents etapes. La vellesa n’és una, però s’han de tenir en compte les característiques específiques de cada persona i també la seva situació personal. Aquestes circumstàncies comporten canvis en el procés d’envelliment, que són diferents en cadascú. Es pot considerar que les condicions de salut durant l’envelliment són en gran part el resultat de l’estil de vida durant la joventut i l’edat adulta.

L’envelliment és el procés de desgast gradual, continu i irreversible de l’organisme i de les seves funcions vitals: nutrició, reproducció i relació.

Les modificacions morfològiques i fisiològiques de l’envelliment suposen una disminució de la capacitat d’adaptació dels òrgans, aparells i sistemes de l’organisme i de la capacitat de resposta als agents lesius, especialment els microbiològics.

La força muscular és un bon indicador de l’envelliment, però el millor indicador és la funcionalitat dels grups musculars. Un entrenament individualitzat de la força muscular pot retardar la pèrdua gradual i generalitzada de la força i la funció muscular associades a l’envelliment (dinapenia) i afavorir les condicions psicològiques i fisiològiques en les persones grans, millorant la seva autonomia personal i independència. També ajuda a reduir malalties per raons de l’edat. Un ineficaç aparell locomotor significa menys probabilitats de supervivència i suposa l’acceleració de l’envelliment.

La força muscular és la tensió dels grups musculars generada per una activació neuromuscular voluntària durant un interval de temps determinat.

Les respostes a l’entrenament de la força muscular són principalment adaptacions musculars, biomecàniques i neurals, entre d’altres. La millora de la producció de força muscular no està determinada només per l’augment de l’àrea de la secció transversal i la distribució del tipus de fibres dels grups musculars (factors musculars), sinó també per la magnitud de l’activació del sistema nerviós i el sistema musculoesquelètic (factors neurals).

Els increments de la força muscular induïts per l’entrenament s’associen a un procés d’adaptació al sistema nerviós, ja sigui per un augment en l’activació de la musculatura agonista o bé per canvis als patrons d’activació de la musculatura antagonista (Hakkinen et al., 1985, 1987; Komi, 1986).

​La millora dels nivells de força muscular retarda l’envelliment, augmenta la capacitat de resistència muscular i cardiorespiratòria i també genera adaptació a l’esforç de la vida diària.

Però hi ha altres causes associades, que poden retardar l’envelliment i millorar les capacitats funcionals, com els hàbits de vida de la persona, relacionats amb les seves característiques individuals (valors morals i motivacions) i la influència de l’àmbit familiar i de l’entorn social. Per això, són recomanables uns hàbits de vida saludables, la combinació de les següents conductes interrelacionades:

  • Gaudir d’una alimentació i hidratació adequades. Proporcions de nutrients en funció dels requeriments energètics i segons l’activitat física diària i despesa energètica.
  • Son reparador i descans suficient. La durada insuficient del son s’associa amb repercussions importants per a la salut. El son està involucrat en molts processos fisiològics, com la consolidació de la memòria, la regulació hormonal, la regulació cardiovascular i moltes altres funcions importants.
  • Mantenir una activitat física diària activa: caminar, pujar i baixar escales, neteja de la casa, anar a comprar, ballar, nedar, jugar… etc.
  • Desenvolupar la capacitat intel·lectual. Qualsevol tipus d’activitat cognitiva, que serveixi per assolir un estat d’ànim de confiança i d’autoestima i sentir-se content la majoria del temps (sense un estrès innecessari), és fonamental.
  • Relacions socials. Per tenir un envelliment saludable les persones grans s’han de mantenir dinàmiques, participant en les activitats de la societat i sentint-se útils. Les relacions socials, especialment les relacions familiars, aporten el suport adient per satisfer les diverses necessitats com la companyia, la comunicació, la cura, l’ajut econòmic, l’intercanvi de coneixements, etc.

En el futur, seran necessaris més estudis, que continuïn proporcionant coneixement sobre la utilització i la integració de l’entrenament força muscular en la vida diària de les persones a qualsevol edat i que ajudin a retardar l’envelliment i millorar les seves capacitats funcionals.

Mirallas, 2023.