Llenguatge i pensament
Per què en el segle VI a. C. tant a Orient com a Occident el pensament de l'home resulta pràcticament el mateix? Moltes raons i desconegudes podrien respondre aquesta pregunta. Però, simplement, sense cercar massa endins en el per què de tot plegat, es pot argumentar el següent raonament.
En aquella època l'ésser humà, "primitiu" encara, segons els nostres i actuals paràmetres, gaudia d'un pensament no prostituït per les religions monoteistes, que han estat més influents en els últims segles: el cristianisme, el judaisme, l'islamisme, etc. Ben segur que a l'home sa, pur, sencer, èticament compromès en la seva consciència individual i col·lectiva, que vivia sense propagandes alienants, un xic fosca i desconeguda per a la majoria de persones en l'actualitat, se'l deixa pensar, com passaria ara, és clar, el seu pensament arribaria a ser raonat i lògic sense ingerències atàviques, ni judicis apresos des de la més profunda infantesa, pensaria d'una manera similar.
Això, vol dir que no hi ha massa diferències entre els homes i dones d'èpoques passades arreu del món. Fixem-se en la dona que no fa acte de presència en l'escena històrica només que en comptades ocasions per la forta dominació masculina de la societats "civilitzades".
Són l'educació, l'aprenentatge, les vivències, les experiències viscudes de l'ésser humà, que fan del pensament un mitjà dominant o dominador. En el segon cas s'ha trobat la majoria de la humanitat, perquè alguns s'han encarregat de voler controlar els altres i dominar les situacions en benefici propi. És tanta el costum de ser dominat, tant arrelat, que moltes cultures defensen aferrissadament aquesta actitud, malgrat els perjudiqui enormement. De fet, a l'ésser humà se'l educa, ensinistra, alliçona per a qualsevol tasca i això dóna resultats com els que vivim i segurament els viurem per sempre més.
La llibertat de pensament és una utopia, quan la ingerència en el pensament és tant forta que condiciona el mateix fet de pensar lliurament. Per aquesta causa ens hem d'anar 25 segles enrera per trobar personatges "sencers", "verges" en aquest sentit, i encara que hagin estat condicionats pel seu entorn social, polític, econòmic de l'època, en la qual els hi ha tocat viure, han pogut cercar lliurament coneixements nous amb un llenguatge psíquic entenedor per donar respostes vàlides sobre la seva existència, o millor dir, la seva consciència individual.
Donat que les grans religions monoteistes, dominadores de les ments menys cultes, s'hi abonen en aquest favorable "caldo" de cultiu, donant respostes a quantes inquietuds demanden, resolent els problemes amb el fet de pensar per ells. També no és menys cert, que la por a tot allò desconegut ha fet el seu paper capdal en aquest aspecte, cercant argumentacions fantasioses, misterioses i inexplicables per donar resposta a la ignorància individual i col·lectiva de l'entorn. No és sempre agradable saber i conèixer la veritat de les coses, sobre tot, si la consciència individual i col·lectiva és feble i amb valors incipients fonamentats en aquests tipus de creences d'explicacions dubtoses. Tot hi així, no acaben de resoldre el principal problema: viure. A la gent se li fa difícil viure sense entendre realment què passa al seu voltant, però també s'hi acostuma. Les convincents i irrefutables explicacions del enviats dels Déus fan callar veus més ràpidament que les armes. No és menys cert tampoc que ser un mateix resulta complicat d'entendre i difícil d'explicar en un món de valors dirigits pels qui fan ballar al so que toca en el aquell moment. Aquest és el primer escull a salvar, si es vol arribar de ple al coneixement d'un mateix i dels altres. Tot passa per descobrir el vel que tapa el contingut del propi interior, cosa que s'ha impedit sistemàticament durant segles per les diferents creences col·lectives de dominació social. Cal desviar l'atenció cap a fora d'un mateix per canviar des de fora allò que de propi i autèntic podia haver-hi dins. Fer-se com a propi allò de fora, no és més que una virtual imatge de la realitat dels altres sense tenir en compte la pròpia realitat. S'aliena el pensament propi més profund en benefici del pensament col·lectiu superficial i, a més, se'l fa dogmàtic.
No és d'estranyar que encara avui cerquem respostes a preguntes que fa molts segles l'home ja s'havia formulat. Anem donant voltes a una nòria sense fi i si no baixem a tocar de peu a terra, mai no sabrem qui som, a on anem i què hi fem aquí. Però, per això, cal tenir valor i adquirir un compromís d'autoreflexió d'un mateix i escollir, decidir el nostre futur. El destí ja estat donat, però el futur podrà ser més agradable i complaent defugint de les contradiccions internes del pensament de l'home i de la dona, que han estat enverinats per creences alienes a un mateix. Tampoc és necessari que tothom actuï d'aquesta manera, però cal explicar a la gent les coses com són i no com han de ser. Cadascú ha de ser lliure de pensament per triar el seu futur. Ha de lluitar per aconseguir una consciència moral adequada per valorar i gaudir de la vida sense pors, ni ansietats malaltisses, mitjançant el coneixement d'ell mateix.
El llenguatge juga un paper molt important en el desenvolupament del pensament. Tot i que a Orient les llengües iconogràfiques, monosil·làbiques siguin tan diferents a les llengües d'occident, el resultat és el mateix. El llenguatge s'adapta al pensament reflectint tan el contingut com el continent per donar pas a una idea del que es pretén conèixer. Hem de deduir que si un llenguatge oriental és més difícil per expressar-se, és perquè no es construeixen frases, sinó directament es comuniquen idees. Els idiomes orientals construeixen símbols a partir de les idees; els occidentals generen frases per expressar les idees, molt més matisades, per manifestar el pensament. Els orientals simbolitzen directament la idea i el pensament és immediat, és a dir, més senzill.
Això, ens pot fer pensar que no cal aprofundir en formes gramaticals complexes per assolir coneixement elevats i transcendents. La simplicitat és fonamental per l'adquisició del coneixement més complicat. La complexitat pot arribar a variar el mateix pensament, canviant les idees. La profunditat del pensament humà s'extreu des de la conceptualització de les idees més senzilles. L'important és la idea (el concepte i la imatge mental del que volem expressar) en el pensament individual de cadascú i la convertirem en símbol en el moment de comunicar la nostra idea. Per altra banda, la manera d'arribar a la idea no és tan important com la idea mateixa. Codificada la idea en un llenguatge simbòlic, serà fàcil reconèixer la idea pensada i el seu significat profund, adquirint-ne consciència gràcies a la psicologia. Caldrà, però, tot aquest procés filosòfic perquè la psicologia pugui trobar la seva realització, com a ciència de la conducta, i el seu sentit com a instrument del coneixement. Val a dir que el llenguatge i la matemàtica, que hi trobem en la seva estructura, generarà una filosofia del pensament, fent-ne de la psicologia la interpretació de la idea per arribar al coneixement de les coses.
Les diferents religions prometen la felicitat més enllà de la mort i, mentrestant, l'angoixa envaeix l'existència de l'ésser humà, fent-li sentir una persistent infelicitat. Com podem creure aquesta afirmació? És irracional, fins i tot, immoral. Tant la lluita per aconseguir la felicitat com la mateixa felicitat són irracionals. Gaudir d'un moment de la vida és ser feliç. Aranguren es conforma amb "estar content" algunes vegades. Doncs, estiguem contents amb tot allò que fem i serem capaços de gaudir d'una felicitat interior, motor i estímul dels plaers que la vida ens ofereix. Més enllà de la mort, hi ha mort. Si des de aquí ja comencem a morir intel·lectualment, la idea de la mort se'ns farà insuportable.
Tornant a l'inici d'aquesta reflexió, el sentit de la vida de l'home no s'encamina cap a la tecnologia, la indústria, l'economia, sinó en l'ús que lliurament pot arribar a fer del seu pensament amb l'objectiu de ser ell mateix. Cal rebutjar totes aquelles ingerències, les quals condicionaran la llibertat del seu pensament. L'autoreflexió n'és l'eina fonamental i el compromís en defensar el seus valors com a ésser humà en resulta la seva consciència moral.
Jaume A. Mirallas