Història de Roma | ![]() |
L'origen de Roma |
Havent-se salvat de l'incendi de Troia, Enees, fill de Venus i Anquises, va arribar a Itàlia
(any del món 2803). Va ser molt ben acollit per Llatí, rei dels Llatins, que li va donar per
esposa la seva filla Lavínia. Però Turn, rei dels Rútuls, que aspirava la mà d'aquesta Princesa,
fou el primer que es declarà enemic d'Enees. Això va provocar una guerra entre els dos Prínceps,
acabant amb la victòria de l'heroi troià i la mort de Turn. Com a conseqüència del triomf fundà
una ciutat que anomenà Lavini en honor a la seva esposa. Després de quatre anys de regnat va ser
mort en una altra guerra contra Mezenci, un reietó del país.
Un dels ascendents d'Enees, Numitor, era el quinzè dels reis que varen tenir els Llatins.
Numitor tenia un germà anomenat Amuli, a qui li varen tocar per herència les riqueses salvades
de Troia i, valent-se dels recursos que aquestes li proporcionaren, va aconseguir ocupar el tron
de Numitor, fent-lo fora. No satisfet amb aquest primer delicte, es va convertir també en
assassí dels fills del seu germà i va obligar a Rea Sílvia, la única filla de Numitor, a ser
Vestal: exercici sagrat que la lligava a una virginitat perpètua.
|
![]() Any 753 A. C. (any del món 3252 i any de Roma 1),
fundació de Roma per Ròmul als 18 anys. Fou el primer Rei i el seu regnat s'establí durant
37 anys.
|
![]() Temple de Vesta (o de Portumno). Amb aquest nom adoraven els romans a la divinitat que els grecs anomenaven Hèstia, deessa del foc i de la llar. Va ser Enees qui la va portar a Itàlia, com va dir Virgili, Vestamque potentem, establint-la a Lavínia. Ascani la va portar a l'Alba, i d'allà passà a Roma, on Numa li aixecà un temple que no hi havia cap estàtua de la deessa, sinó el foc perenne que la representava. El temple era habitat per les vestals, verges sacerdotesses encarregades de conservar sempre el foc sagrat. Les vestals eren escollides pels reis i més tard pel pontifex maximus. Per ser vestal era imprescindible no passar dels setze anys, ser lliure de naixement i no tenir cap defecte. |
Totes les precaucions preses per Amuli, perquè ningú pogués prendre-li el tron, van ser
insuficients. En una ocasió, que la sacerdotessa Rea Sílvia, destinada als serveis del seu
ministeri en el temple de Mart, a prop de la ciutat, es dirigia a buscar aigua pels sacrificis
a un rierol que travessava el bosc sagrat per les rodalies del temple, un home amb vestit
militar, com era presentat ordinàriament el Déu Mart, la va sorprendre i violà. Diuen altres
que un jove havia entrat allà amb el seu consentiment. Però sigui quina sigui la veritat del
fet, quan Rea Sílvia es sentí embarassada i sense poder amagar el seu estat, ho va atribuir al
Déu Mart. Hi havia la sospita que el mateix Amuli hagués sigut l'autor de la violació.
Rea Sílvia va tenir dos nens bessons. La mare fou condemnada a la foguera, càstig ordinari de
les vestals que infringien el vot de castedat i els seus fills llançats al Tíber. Succeí, no
obstant, després d'haver-se executat la rigorosa sentència pronunciada contra els bessons, que
havia crescut el riu i s'havia desbordat dels seus marges i el corrent va portar als nens lluny
del lloc on se'ls va llançar a l'aigua, quedant aturats en un lloc on hi havia poc cabal perquè
s'ofeguessin.
|
Diuen altres que els van llançar al riu dins un cistell, el qual després d'haver surat algun
temps va quedar-se en sec pel retrocés de les aigües. Així, doncs, atreta pels plors dels nens
va acudir una lloba que baixava de la muntanya per beure al riu. Acaronant-los com si fossin
fills seus, els hi va donar de mamar a l'ombra d'una figuera. Fàustul, pastor dels remats del
Rei, va poder contemplar tan estrany espectacle i arreplegar els dos nens per portar-los a casa
seva on la seva dona Laurència els va alimentar i criar amb molta cura. Segons altres fons,
la vida relaxada d'aquesta dona li va merèixer dels pastors el sobrenom de Lupa o lloba, lo
qual pot haver donat origen a aquesta tan fabulosa història. Aquests infants es deien Ròmul i Remo.
|
![]() Lloba Capitolina, símbol de Roma. És una obra etrusca a la que posteriorment se li afegirien els bessons per simbolitzar Ròmul i Rem. Es troba en la sala IV del Palau del Museu Capitolino de Roma. |
Feia temps que Fàustul, el pastor que va recollir els bessons del riu, sospitava que els dos
germans eren els mateixos que Amuli llançà al Tíber, i així ho va comunicar a Ròmul. També
Numitor va informar a Remo del seu passat, i des de llavors tots els seus pensaments es van
dirigir a cercar la manera de venjar-se del tirà i recuperar el tron, que se'ls hi havia negat.
Amuli va ser cercat i mort enmig de la seva sorpresa i torbació. Numitor, deposat quaranta anys
abans, va reconèixer els seus nets, fent públiques la seva educació i aventures, i va tornar a
regnar.
Ròmul i Remo van deixar a Numitor el regne d'Alba i ells van fundar una ciutat en el mateix
paratge on varen viure de pastors. Però el desig fatal de regnar va enfrontar els dos germans,
originant diferències que va acabar tràgicament. Com que res podia decidir entre dos bessons el
dret de naixement, el Rei va aconsellar als il·lustres joves, que consultessin el vol de les
aus per saber a quin d'ells concedien el Déus tutelars l'honor de governar la nova ciutat.
Seguint aquest consell ambdós germans es varen situar en dues turons diferents on li van
aparèixer a Remo sis voltors i uns moments més tard Ròmul en va veure dotze. D'aquí es formaren
dos bàndols de partidaris, el primer per Remo que va veure abans els voltors, i el segon a favor
de Ròmul que en va veure un número major. Tot dos bàndols cantaren victòria i això va produir
disputes que es va decidir per la via de les armes amb la mort de Remo. També s'ha dit que Remo
fou assassinat pel seu germà, ofès a causa d'haver-lo vist saltar amb menyspreu per sobre dels
incipients murs de la població.
D'aquesta manera, Ròmul fou l'únic cap a l'edat de divuit anys, i començà la construcció de la
ciutat destinada a donar algun dia lleis al món (any del món 3252 i 753 A. C.). La ciutat se
l'anomenà Roma del nom del seu fundador i s'establí sobre el mont Palatí on Ròmul havia rebut
el feliç auguri. La ciutat era casi quadrada amb una milla de circuit i comprenia a prop de
mil cases, estenent-se la seva jurisdicció a un petit territori de vuit milles de contorn.
Tota la zona es trobava casi deshabitada i la primera mesura que es va adoptà per poblar-la fou
donar asil als esclaus, els malfactors i tots els amics de la novetat. Moltes persones d'aquesta
classe venien de diverses parts fent créixer així contínuament el número dels súbdits del jove
legislador.
![]() |