Els grecs
i els romans prenien les seves prediccions d'una dona que inhalava habitualment els fums del
gas natural, opinió dels geòlegs dels E.E.U.U. Els exàmens geològics del lloc del temple
grec d'Apol·lo a Delfos revelen que les ruïnes es troben sobre una falla a través de la qual
emet vapors tòxics.
L'oracle a Delfos va fer d'aquest lloc el principal centre religiós durant 2.000 anys. Els
governants grecs i romans es reuniren allà, cercant consell sobre assumptes privats i
polítics. L'oracle era originalment consagrat a la deessa Gea de la Terra; més endavant,
el temple fou dedicat al déu grec Apol·lo. L'oracle finalment fou prohibit l'any 392 d. C.
per l'emperador cristià de Roma.
L'escriptor romà Plutarc, que, en el primer segle d. C., va serví com a sumo sacerdot del temple,
deixa clar en els seus escrits de com treballava l'oracle. Parlava a través d'una dona local -
Pítia (Pythia) - que entrava en trànsit dins d'un petit compartiment, anomenat l'àdyton.
Aquests trànsits en ocasions s'intensificaven fins al deliri, inclòs la mort.
|
Temple d'Apol·lo: aire calent en la falla per a l'oracle.
|
A l'àdyton, Plutarc diu, Pítia inhalava vapor a partir d'una esquerda o d'una font. Ell descriu
els fums com perfumats, com perfum. A pesar del seu paper com a sacerdot, Plutarc era astut
sobre l'origen dels gasos, especulant que sortien de sota de les roques i que podrien ser l'efecte
de propers terratrèmols.
Però quan el temple fou excavat en el segle dinovè, els arqueòlegs no hi trobaren cap emissió
de l'esquerda o del vapor, conduint a algunes persones a preguntar-se si els llegendaris fums
que intoxiquen es pudien haver inspirat per altres característiques geològiques properes.
L'any passat, el geòleg Luigi Piccardi a Florència, Itàlia, suggeria que la idea de la mítica
força de la fossa podia haver estat una ruptura oberta temporalment pel massiu terratrèmol
en el golf de Corint l'any 373 a. C., que va destruí el temple.
Ara Jelle de Boer de la universitat de Wesleyan a Connecticut, E.E.U.U., i els companys de
treball han descobert una falla geològica prèviament desconeguda que passava recta a través
del santuari i del temple d'Apol·lo. La falla es considera activa i les fonts s'eixuguen al sortir.
De fet, hi havia una casa antiga d'estiueig a la dreta del santuari en la línia de la falla.
La nova falla travessa l'extensa falla coneguda de Delfos, sembla ser a la dreta i per sota
del temple. Aquest creuement fa que allà la pedra calcària rica en betum sigui més permeable
als gasos i a l'aigua subterrània.
Els investigadors especulen que l'activitat sísmica a les falles podria haver escalfat
completament aquests dipòsits, alliberant gasos lleugers de l'hidrocarbur. De fet, l'aigua
que surt del nord-oest del temple conté metà, assenyalen i, més curiosament, rastres d'etilè.
L'etilè, un gas perfumat, estimula el sistema nerviós central, i fou utilitzat de vegades
com anestèsic. Encara que és fatal en grans quantitats, les dosis petites produeixen una
sensació flotant i d'eufòria. En altres paraules, just allò que un oracle necessita
per començar a tenir visions.
|
Referències
1. De Boer, J. Z., Hale, J. R. & Chanton, J. New evidence of the geological origins of the ancient Delphic oracle (Greece). Geology, 29, 707 - 710, (2001).
2. Piccardi, L. Active faulting at Delphi, Greece: seismotectonic remarks and a hypothesis for the geologic environment of a myth. Geology, 28, 651 - 654, (2001).
3. Temple d'Apol·lo a Delfos
4. Artícles relacionats amb l'oracle de Delfos
Vocabulari
Oracle. 1. A l'antiguitat,
resposta que donaven els deus a les qüestions que se'ls hi plantejaven: els oracles
informaven de temes molt variats. 2. Divinitat que donava aquest tipus de respostes: abans de salpar,
el capità consultà amb un oracle per saber si la situació era favorable. 3. Lloc, estàtua o
simulacre que representava la deïtat on es demanaven aquestes respostes: l'oracle de Delfos.
4. Persona a qui tots escoltaven amb respecte i veneració per la seva gran autoritat i
saviesa: el teu avi és l'oracle de la família.
Temple. Edifici o lloc públic
destinat exclusivament al culte religiós: el sacerdot li sermonejà per no mantenir una actitud
digne al temple.
Etilè. Hidrocarbur gasós incolor, de sabor dolç i molt inflamable, composat per dos
àtoms de carboni i quatre d'hidrogen. D'ell se'n obté l'etanol. També s'anomena etè o età.
Metà. Hidrocarbur gasós, incolor,
inodor, poc soluble i inflamable, produït per la descomposició de substàncies orgàniques, sent
un dels components del gas natural: s'ha descobert gel de metà a Plutó.
Àdyton. Cambra o estança sagrada que
es trobava en la part posterior del temple grec antic, amb entrada independent i inaccessible
als fidels: a l'àdyton hi tenien accés solament els sacerdots.
|
_____________________________________________________________________________________________
