La consciència moral


El sentiment de deficiència moral en l'actualitat es senzillament el d'una debilitat de la consciència general. Per tant, aquest sentiment neix del canvi essencial de situació social, en que estem immersos des del desenvolupament de la ciència, la tecnologia, la indústria, etc.

Novalis, un dels exponents romàntics mes transcendentals, deia: "si els homes volen donar un sol pas endavant per dominar la naturalesa exterior pels mitjans de l'organització i de la tècnica, tindran que haver donat abans tres passos d'aprofundiment moral cap a l'interior".

En lloc del cogito, ergo sum de Descartes, es podria dir: amo, ergo sum com la característica més important de la consciència moral del nostre temps. La consciència es manifesta sempre de forma concreta. La consciència moral es quelcom col·lectiu. La psicologia individual ja ha assenyalat moltes vegades aquestes relacions. A més, la consciència moral mostra en cada persona característiques pròpies i úniques; la consciència moral de l'home es manifesta per la seva conducta.

Hauríem de parlar de patologia de la consciència moral, rica en contradiccions, sovint destructores, que sempre es manifesten també com una escissió de la persona. O, com Saltykow, escriptor rus, que en el seu llibre "La consciència perduda", tots els seus personatges es senten aparentment bé i alliberats, des de que han llançat de sí mateixos la consciència, que viu en ells com alguna cosa insignificant i inútil.

El llenguatge i el caràcter, la paraula i l'home estan sempre estretament units, per això l'enviliment d'un significa, la majoria de vegades, la decadència de l'altre, i ambdós s'influeixen en aquest fet recíprocament. L'anarquia expressiva, el poc o gens respecte a la paraula, la pèrdua de la seva puresa constitueixen casi sempre un signe de decadència interior.

Entre la confusió moral i la dissolució del llenguatge existeixen relacions, que incideixen en lo més íntim de la consciència irracional, en la que té les seves arrels la consciència moral. La dignitat de l'home no pot separar-se de l'ethos (caràcter comú d'un grup d'individus que pertanyen a una mateixa societat lingüística) del llenguatge, la validesa de la paraula no pot separar-se del sentit: això es veu en la formació lingüística del concepte "responsabilitat". Aquests fets no solament es limiten a amenaçar l'estructura del llenguatge sensible, sinó que afecten també a les mateixes arrels de la consciència moral.

Jaume A. Mirallas


Vocabulari
Consciència: facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzats com el fet d'adonar-se d'alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l'activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient. Coneixement que l'èsser humà té sobre sí mateix, sobre la seva existència y la seva relació amb el món (entorn).

Bibliografia
ZBINDEN, H; BÖHLER, E; WERBLOWSKY, R I Z; SCHÄR, H; RUDIN, J; BLUM, E i JUNG, C G (1961): La conciencia moral. Tribuna de la Revista de Occidente, Madrid.


La consciència cibernètica


Si el pensament es genera a partir de sensacions i percepcions captades pels nostres sentits, que es representen a la ment en forma d'imatges (petjades psíquiques de qualsevol fet, testimoni dels nostre sentits: son sensorials) i és producte d'una activitat intel·lectual (abstracció conscient de la realitat objectiva matisada per la seva qualitat subjectiva), podem pensar que és una expressió mental que té com a resultat fer psicologia pura.

Si una màquina pot percebre, hauríem de parlar de psicologia cibernètica i, si és així, les idees "pensades", que són continent i contingut del pensament es circumscriuen als límits de la seva capacitat d'elecció. Aquesta capacitat d'elecció pressuposa un component o aspecte creador, que pertany a l'esquema general de l'expressivitat humana, del comportament humà. Si la màquina és capaç de formular pensaments, utilitzant un procés de significació de la realitat objectiva pel coneixement subjectiu i és capaç de comunicar-ho, podríem parlar d'un tipus de consciència cibernètica.

Si les percepcions neixen de l'elaboració de diferents processos bioquímics, la màquina hauria de posseir unes "substàncies" similars per poder pensar en l'existència d'una psicologia cibernètica i per tant de consciència humana. O pel contrari, podem parlar de consciència fora d'aquests processos bioquímics cerebrals? El que si és cert, es que, segon els coneixements actuals, si no disposem de bioquímica, difícilment podrem afirmar que existeix la consciència: la consciència de la consciència del ésser. Per tant, alguna relació associativa hi ha d'haver encara que el resultat d'aquests processos no sigui la nomenada consciència humana. Por ser, que la consciència humana sigui virtualment una sensació, producte d'una introspecció més o menys profunda en l'univers psíquic de cadascun dels éssers vius feta de forma més o menys conscient.

Encara que la consciència humana és una propietat del funcionament cerebral, aquesta ens és necessàriament definible a través dels sistemes neurals que la generen (Orozco y cols., 1998, 1999; Chalmers, 1996). Lo que fa d'ella un concepte no definible funcionalment, perquè encara que s'expliquessin tots els mecanismes neurològics que la generen, sempre quedaria un petit buit en l'explicació. La subjectivitat en la experiència, la porció més important i misteriosa de la consciència, que neix en algú moment entre la percepció i l'autorreflexió, que emergeix d'aquest funcionament, no és una categoria funcional i per tant, per a la consciència, el cervell és necessari, però no suficient.

El ser conscient o inconscient no implica tenir consciència, perquè lo conscient o inconscient es disposa per l'enteniment de les coses en particular i puntualment, i la consciència resulta de la globalitat de l'ésser sense donar atenció al fet concret. Hom pot ser conscient de que està plovent i no tenir consciència de saber qui és. La identitat és fonamental per entendre una mica aquesta expressió. Un malalt de Alzheimer pot ser conscient del que fa, però no té consciència del que fa i per què ho fa.

Però, si el pensament neix de la necessitat de comunicar-se socialment i d'intercanviar experiències emocionals, podríem parlar que la consciència cibernètica estructuralment es igual a la consciència humana, però funcionalment no. La consciència cibernètica en quant a l'expressió el contingut del pensament hauria de poder satisfer les necessitats comunicatives de la màquina. Si això és possible, parlaríem d'una funció comunicativa molt primària.

La màquina hauria de cercar la necessitat de comunicar-se abans de poder parlar de consciència cibernètica per comparar-la a la consciència humana. I quina necessitat pot tenir una màquina per comunicar-se? Hauríem de preveure que se la podria programar per a què fes això, però igualment la creativitat seria molt reduïda.

Jaume A. Mirallas


Bibliografia
CHALMERS, DAVID (1996): The Conscious Mind: In Search of a Fundamental Theory. Oxford University Press, USA.
CHALMERS, DAVID (1999). La mente consciente. En busca de una teoría fundamental. Ed. Gedisa, 1ª edición.
http://www.u.arizona.edu/~chalmers/book/toc.html
http://www.consciousness.arizona.edu/
ALEKSANDER, IGOR (2001): How to Build a Mind. Toward machines with imagination. Columbia University Press, New York, USA
http://www.ee.ic.ac.uk/research/neural/aleksander/books.html
http://www.ee.ic.ac.uk/research/neural/aleksander.html
OROZCO, L. F. (1999). Sobre la naturaleza humana. Explicación y comprensión de la conciencia. Sin publicar.



La consciència


Que hom cregui en la continuïtat de la consciència més enllà de la mort, no indica que aquesta persona sigui més evolucionada, si no comprèn el que significa. Acceptar creences no ajuda en la nostra evolució, les creences tendeixen a paralitzar les persones i inhibeixen la seva capacitat de reflexió. L'ésser humà no evoluciona per creences, evoluciona per experiències.

Que alguien crea en la continuidad de la conciencia más allá de la muerte, no indica que esa persona sea más evolucionada, si no comprende lo que eso significa. Aceptar creencias no ayuda en nuestra evolución, las creencias suelen paralizar a las personas e inhiben su capacidad de reflexión. El ser humano no evoluciona por creencias, evoluciona por experiencias.

Referències bibliogràfiques sobre la consciència

  • La continuidad de la conciencia humana (sueño y conciencia) por Luis Felipe Orozco Cabal
    (Médico interno de la Pontificia Universidad Javeriana. Miembro fundador del Grupo de Estudio de Neurobiología de la Conciencia, miembro adherente de la Sociedad Colombiana de Psiquiatría, miembro de la Sociedad Colombiana de Psiquiatría Biológica, miembro de Association for the Scientific Study of Consciousness y miembro de la Cognitive Science Society).

    La comprensión del fenómeno de la conciencia humana constituye un reto para la ciencia hoy en día. Una de las mejores aproximaciones teóricas a su comprensión, es el estudio de los estados y contenidos oníricos. En este artículo pretendo, a partir del análisis de la actividad onírica, entender teóricamente, cómo la conciencia humana es un proceso dinámico continuo que no se interrumpe durante el estado de ensoñación, sino que modifica cualitativamente la información a partir de la cual se construye. Descargar 34 KB .pdf

  • Mental self: The person within by Antonio Damasio
    Concepts, 15 May 2003. Nature 423, 227 (2003); doi:10.1038/423227a
    (Department of Neurology, University of Iowa College of Medicine, 200 Hawkins Drive, Iowa City, Iowa 52242, USA).

    If the readers of Nature were asked to define the concept of 'self', I imagine that the answers would cluster around two principal meanings. One would be refreshingly precise: "what the immune system identifies as belonging to the body", a topic that was ably tackled by Guy Nossal in an earlier essay in this series... Nature © Macmillan Publishers Ltd 2003 Registered No. 785998 England. Download 103 KB .pdf