L’acte intel·lectual

L’acte intel·lectual pressuposa una realització conscient de la realitat objectiva i es matisa per la seva qualitat subjectiva. Per a una millor comprensió de l’acte intel·lectual es poden destacar una sèrie de funcions com: la percepció, la memòria, la associació d’idees, el raonament, la imaginació, etc. Totes aquestes funcions no actuen de forma aïllada, sinó que es comuniquen les unes amb les altres per elaborar les activitats cognitives, la consciència. Alguns afirmen que la consciència és el resultat del treball conjunt i interrelacionat de les funcions cerebrals, però això encara no està gens clar.

Els detalls menys valorats tenen una indubtable relació amb els nostres problemes interns. És important considerar que el sol fet d’enfrontar-se amb els conflictes, que sorgeixen o han sorgit en la nostra vida quotidiana, equival fins a cert punt al principi de la seva resolució. Davant dels nostres fracassos, l’autèntica maduració s’aconsegueix lluitant contra les adversitats.

Per tenir una vida equilibrada, segons Ortega y Gasset, l’ésser humà pot viure de dos maneres: dubtant o creient. Per viure una vida completa l’ésser humà ha de saber llegir… en l’art, en la naturalesa… sentir un alè d’emoció congestiva que frisi el seu cos davant un quadre de Rubens, Velázquez, Goya o davant la música de Glinka, Tchaikovski, Beethoven, etc.

La joventut es lamenta, sovint, de falta d’objectiu en la seva vida i es que, amb massa freqüència, destrueix els seus propis ideals i entre ells l’amor.

 

Jaume A. Mirallas


Temes relacionats
La consciència moral
El coneixement
Cites