La força muscular és qualsevol tensió produïda pels grups musculars. Es defineix com la capacitat del sistema neuromuscular per generar tensió en els diferents grups musculars durant un temps determinat (González Badillo & Gorostiaga Ayestarán, 2002). Aquesta tensió es pot efectuar durant menys temps (ràpida) o més temps (lenta) i permetrà realitzar qualsevol moviment. L’avaluació del temps emprat (rapidesa) del treball mecànic i treball metabòlic s’anomena potència mecànica (PM) i potència metabòlica (PMT) respectivament. La força muscular és el resultat de la integració de múltiples tensions musculars, que es manifesten com a força muscular estàtica i força muscular dinàmica.

En funció de la intensitat d’aquestes tensions musculars es classifiquen les manifestacions de la força muscular.

La força muscular dinàmica és causa del moviment del cos humà i produeix un TM i un TMT; en canvi, la força muscular estàtica (Tous, 1999) és causa de la posició d’equilibri del cos en situacions estàtiques i produeix un TMT amb un TM resultant igual a 0. Però aquest TMT, que pot ser de vegades molt elevat, genera una tensió mecànica (llei de Hooke)  i una pressió intramuscular produïda per vibracions.

Aquestes vibracions són petits moviments periòdics, repetitius al voltant d’una posició d’equilibri estàtic de totes les parts del cos involucrades en al força muscular estàtica, que es mouen juntes en la mateixa direcció i que consumeixen energia i, conseqüència, poden ocasionar fatiga neuromuscular.

La força muscular estàtica també pot manifestar-se acompanyada de la força muscular dinàmica, estabilitzant, donant suport o contrarestant les accions musculars dinàmiques. Aquest tipus d’accions són més freqüents en les accions esportives que les pròpies accions musculars estàtiques. El més rellevant és la utilització integrada de la força muscular estàtica i la força muscular dinàmica en la rehabilitació funcional i en els programes de prevenció de lesions.