Història

Piera fou població cartaginesa (334 anys abans de Crist), sense deixar de ser un petit poblat ibèric, formant part amb la regió dels lacetans. En el desaparegut Portal d’en Selva, que dividia el Raval i la Vila, existint encara el 1759, ostentava la cèlebre làpida (no sabem fins a quin punt autèntica) amb la inscripció llatina: Oppidum constructum tempore Magonis paenorum sub tertio bello púnico (població construïda en temps de Magó dels cartaginesos durant la tercera guerra púnica). Aquesta informació refrenciada en el llibre del P. Andrés de Palma de Mallorca: “Santa Maria de Piera. Notas históricas”, Barcelona, 1942, no té credibilitat històrica.

Els romans l’anomenaren Castrum Apiaria, servint més tard, i successivament, de fortalesa als visigots, als àrabs i als reconqueridors. L’etimologia de Piera deriva de la paraula llatina apiarium (rusc: habitacle d’una comunitat d’abelles; clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles) i aquesta d’apis (abella). Al segle X, a la comarca, existien dos Apiàries: l’Apiaria major (Apiària) i l’Apiaria minor (Apierola). A partir del segle XVI la paraula Apiària i Apierola sofreixen diferents canvis: Apiariæ i Apierolæ, Apiera i Apierola, i finalment en l’actualitat anomenades Piera i Pierola respectivament.

Comarca

ANOIA.
L’Anoia, nom que prové d’un riu humil però terriblement generós per la riquesa que ha donat i dóna als seus ribetans, és una comarca que té de tot i no té res: depèn dels ulls de qui s’ho mira. L’Anoia és la nostra comarca i el lloc on vivim.

Situació geogràfica

El terme municipal de Piera es troba situat al SE de la comarca i és el més extens. Compta amb el nucli principal i diferents nuclis de població disseminats, de caire rural i residencial. El sector sud (Sant Jaume limita amb els municipis penedessencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç Hortons. Al Nord, pel caseriu de Ca n’Aguilera, limita amb els municipis del Bruc i Castellolí. Al llevant limita amb els termes d’Hostalets de Pierola i Masquefa i a ponent amb els municipis de la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Igualada. Correspon al partit judicial d’Igualada. Mapa de Piera.

Superfície

Àrea: 57145934,4 m² (5714,6 ha), 57,14 Km².
Perímetre: 43529,6 m (43,5 km)

Altitud

324 m. La Caseta del Costell es troba a 273 m.
Latitud: 41º 30’ 8,4935″ (interior) N. Longitud: 1º 45’ 11,8075″ E.

Habitants

10000 habitants el 2001. La població es veu augmentada a l’estiu per una gran afluència de persones que tenen una segona residència a les urbanitzacions. Es calcula que l’augment global és d’unes 30000 persones sobre el padró d’habitants de la resta de l’any.

Descripció de la població

La vila de Piera es troba al costat de  l’antic camí d’Aragó, que procedia de Masquefa, passant per l’Hostal del Bonastre i Can Creixell. Des de Piera passava per la Venda. Arribava a Vallbona d’Anoia, seguia per Igualada, passant per la Pobla de Claramunt. El nucli fou estructurant-se en un llarg carrer principal condicionat per la depressió del terreny, per un costat la riera de Guinovarda i per l’altre el torrent del Trull.
També formen nuclis habitats els caserius de Ca n’Aguilera, el Bedorc, Sant Jaume Sesoliveres, La Fortesa, Can Canals de Mas Bobver, Can Cairot i Can Creixell. En el terme municipal hi ha 13 urbanitzacions: Can Claramunt, Can Mata, La Venta Can Musarro, Can Martí, Can Canals, El Portell, Can Bonastre, Can Mas, Vallbonica, Can Bou, La Grua, Bosc de l’Àliga, Castell de la Ventosa.

Breu història del poble

Les primeres notícies documentades que es tenen de Piera daten de l‘any 955 i fan referència al castell de Fontanet, nom que rebia antigament el castell de Piera que en un inici pertanyia a Sant Cugat del Vallès, però que a partir del 1010 passà al vescomtat de Barcelona.
És probable que la vila de Piera s’anés formant a l’entorn del castell i l’església, primitiu nucli d’aquest indret. Aquesta nova zona habitada s’anomenà  La Ferreria ja que s’hi trobava una farga esmentada el 1031. Aquesta farga, d’armes de guerra i eines de treball, es mantingué al llarg d’uns quants segles perquè es troba un document que en el segle XIII Pere I el Catòlic la fa arrendar.

Coincidint amb el regnat de Jaume I el Conqueridor, Piera visqué una època d’una gran esplendor que quedaria reflectida en l’ampliació del nucli urbà. Es formà el Raval Jussà o Inferior – entre el carrer del Sol i la riera de la Guinovarda. Se sap que el rei Jaume I el Conqueridor hi féu diverses estades de tal manera que el 1264 el rei lliurà a la vila de Piera el privilegi de poder resoldre ells mateixos les causes i els plets que els afectessin.

Des del segle XV i fins el segle XVII la vila continua eixamplant-se. Sorgeix el Mercadal i el Raval Sobirà. Durant tot aquest temps la vila de Piera va pertànyer al Reial Monestir de Pedralbes, escut que encara es pot observar en la dovella central del portal d’en Romanyà.
Fora del recinte emmurallat i durant els segles XVIII i XIX es produí una altra expansió urbana. Es formà un carrer de més de dos quilòmetres entre l’estació de ferrocarril i l’església parroquial que seguia l’antic camí ral o reial. Aquesta ampliació es degué a una època de prosperitat econòmica ocasionada per la producció d’aiguardent i vi. Durant aquest temps la població anà augmentant de tal manera que a la segona meitat del segle XIX hi havia més de 3000 habitants en el terme.

Ja en el segle XX pel que fa a l’agricultura, el conreu de la vinya és el més important, seguit dels cereals. Una tercera part de la superfície conreable del municipi està dedicada a la vinya, la qual té la denominació d’origen Penedès. També els indrets de la Fortesa i el Bedorc hi ha fruiters i conreu de regadius. Des de finals dels anys 60 moltes terres s’han destinat a urbanitzacions, fet que ha potenciat el creixement del comerç i els serveis en general.

Quant a la indústria hem de destacar la tèxtil, la metal·lúrgica i fonamentalment la construcció que juntament amb la qualitat de les argiles de la zona tenen especial importància les Bòbiles. Relacionades amb aquest últim sector, però amb una producció més artesanal, cal destacar els terrissers de la vila de Piera. Pel que fa a l’activitat cultural cal destacar el concorregut Concurs de Teatres de la vila de Piera que se celebra en l’àmbit del teatre amateur des del 1967.

Estat de conservació del nucli antic del poble

L’estat de conservació del nucli antic del poble depèn del civisme de la gent que hi viu i passa. També depèn de l’antiguitat de les construccions i de la possibilitat que tenen els seus habitants de restaurar les antigues edificacions. De fet, hi ha ajusts institucionals que faciliten la seva reconstrucció urbanística de l’entorn del casc antic de Piera. Actualment hi hagut una millora substancial, perquè s’han agrupat aquests dos fets: l’ajut institucional i la col·laboració dels veïns, per deixar aquestes edificacions en bon estat. Ex: la Casa de la Vila, la Societat Foment, Casa Sastre, etc.

Monuments més importants:

 

  • Església de Santa Maria de Piera (prerromànica segle XII)
  • Església de Santa Creu de Creixà
  • Ermita de Sant Nicolau del Freixà
  • Ermita de Santa Magdalena de l’Estela
  • Església de Sant Sebastià
  • Església de Santa Maria de la Fortesa
  • Castell de Fontanet conegut com a Castell de Piera
  • Castell de la Ventosa
  • Portal d’en Romanyà
  • La casa de la Volta i Cal Borull, al Barri dels Gats
  • Les Arcades o Voltes de la Plaça, Cal Feixes